dimecres, 14 d’octubre del 2009

Les TIC... tic tac tuc.

Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)… un concepte que avarca un milió de temes totalment diferents, un concepte que afecta absolutament el nostre dia a dia, amb el que convivim constantment i que, encara així, ens costa de descriure.

La tecnologia és bona? És dolenta? Com tot, ho podríem resumir en dos grans clàssics.
- tot, portat a l’extrem, és dolent
- té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Fins aquí estem d’acord, ara bé... Què podem dir sobre les TIC?
videojocs, mòbils, radio, tele, i el gran supermón d’internet són algunes de les tecnologies del segle XXI. És amb allò amb que petits, joves, adolescents, adults, gent gran estan amb contacte directe constantment i de tot això se’n poden fer mil usos.

Jo personalment crec que són unes eines molt poderoses per al creixement i coneixement d’una persona. Que gran és que qualsevol dubte que tinguis amb un sol clic estigui resolt. Per a debatir això hi ha qui em diria que potser el que els teus dubtes sobre com fer una bomba casera també siguin resposos amb un sol clic no pot ser gaire bo. Cert, però no perquè la informació existeixi l’hem de fer servir. Vull dir que per exemple jo puc tenir un casc a casa i no per això aniré a comprar-me una moto.

Reconec però, que quan una persona està en una edat força vulnerable, com ara els adolescents, pot costar discernir entre la informació útil i aquella que deu ser xifrada. Però... tornem un moment a la qüestió del fer o no un bon ús d’aquestes, i ja posats, qui decideix això?
Jo puc considerar que comunicar-se pel messenger és bo perquè em permet saber dels altres i tenir una comunicació més fluida i amb més persones, però si no s’utilitza de la manera adequada pot provocar que la meva comunicació es torni totalment virtual.

En realitat TOT resideix en la persona, en les persones. És aquí on hem de treballar, deixant de banda totes les eines. Es clar que ens fan falta recursos, però hem de ser conscients que aquests no han de tornar-se una prioritat davant de amb QUI estem treballant. Perquè el plaer de la tecnologia resideix en compartir-la.

Així doncs m’arriscaria a afirmar que les noves tecnologies són eines a tenir en compte, amb les que hem de treballar i on ens hem de reciclar contínuament, però sense oblidar per a què les volem fer servir.

...Gràcies a la tecnologia podeu llegir això, ¿no?