Una Wiki... ¿Què és? ;)

Hem elaborat una wiki les persones que conformem el grup de Sofregides, un grup on cadascú aporta les seves idees i al final es sofregeixen totes per tenir un plat elaborat i gustós! A l’equip sóm: Aida Encabo, Laia Maldonado, Cristina Tormo i Anna Bota i la nostra wiki la pots trobar clicant al següent enllaç http://sofregint.wikispaces.com/

La educación para la comunicación y el papel de l@s educador@s sociales

Creo que para poder empezar a hablar sobre el artículo de Pintos nos hemos de quedar con este gran concepto, (lo encontramos en la sinopsis de la lectura): la mayor parte de la información necesaria para la vida nos llega de otras personas, a través de la comunicación. Está claro pues que toda nuestra vida se basa en interacciones e intercambios. Es muy importante tener en cuenta que los medios de comunicación son una herramienta extremadamente potente a partir de la cual obtenemos nuestra información, que luego divulgaremos y compartiremos.

Aunque inicialmente la teoría de Toda me ha resultado un poco inverosímil a medida que he ido leyendo he creído fervientemente en ella, aunque sigo siendo bastante escéptica por lo que se refiere a la práctica. Me parece que las distintas dimensiones que pretende que se de en el sujeto serían ideales para formar personas que rompieran los cánones ya establecidos sobre quién es productor y quién receptor de mensajes y viceversa.
Así pues se pretende formar a un sujeto que esté alfabetizado mediáticamente de manera que pueda conocer los distintos tipos que se dan hoy día de lenguajes audiovisuales, que no son pocos. La nuevas tecnologías requieren una alfabetización continua, constantemente la red se renueva y reinventa.
Que sea consciente de lo que ve y lo que lee. Difícil en el s.XXI, ya que sin cesar se nos bombardea de publicidad. Es fácil que uno acabe absorbido por ese gran mundo de la globalización.
Sujetos activos capaces de de/reconstruir el significado de los medios y críticos capaces de saber cuando la información que recibe está siendo manipulada o no. Gracias a Internet podemos contrastar la información que nos transmiten y de esta manera estar (un poco) más seguros de cuales son los hechos reales.
Una quinta dimensión del sujeto sería un sujeto social que sabe sacarle provecho a los medios masivos. Messenger ha sido tema de debate desde hace mucho, por una parte socializa a las persones a través de la red, pero después los adolescentes tienen problemas para relacionarse en persona. Lo que está claro es que existen numerosas armas para poder intercambiar y compartir cosas con los demás; e-mail, foros, Messenger, Facebook, Twitter… utilizadas de manera adecuada –cosa que podría debatirse ya que esto es muy subjetivo- Toda nos dice que puede llegar a enfatizar la solidaridad, la participación y la cooperación.
Por último (y a mi parecer uno de los más importantes) la dimensión de un sujeto creativo crear un espacio donde los individuos tengan la oportunidad de participar en la construcción del conocimiento y donde crear su opinión definitiva fruto de sus resignificaciones y contrastaciones.

Los educadores hemos de tener presente y no perder de vista el hecho de que no todas las personas hablan el mismo lenguaje ni tienen las mismas experiencias, por eso es imprescindible crear espacios de diálogo donde se escuche al otro y éste deje de ser un mero receptor para poderse convertir también en emisor.

La Contrapublicitat...

Aquesta és la imatge que hem triat originalment per a fer la nostra contrapublicitat:

A partir d'aquí nosaltres afegim diferents opcions i alternatives, intentant contrarrestar l'allau interminable de publicitat que omple les nostres vides;

1a CONTRAPUBLICITAT
La contrapublicitat 1 és una crítica a la publicitat de masses, a la publicitat que ens bombardeja a cada segon per tot arreu on anem, allà on mirem. És una de les eines més potents en les que es

basa la societat del consum. Hi ha múltiples formats, múltiples maneres, múltiples estils, tendències però totes tenen un criteri en comú, un missatge de fons, el què transmeten constantment és: compra! Compra! Tenen la missió de crear necessitats, urgències, donar-nos la il·lusió que compartim una identitat, que formem part d’un col·lectiu i fer-nos creure que l’única manera possible de cobrir aquella necessitat, de satisfer aquella urgència és adquirint un producte nou, sense fer-nos plantejar si realment el necessitem, o si necessitem un de nou, quin ús li donarem, si cal gastar-se uns diners, etc. Sense producció, no hi ha PIB, sense PIB no hi ha creixement, sense creixement, l’Estat s’ensorra, sense consum, no hi ha producció. Per tant, el missatge també fomenta un individualisme molt fort, no ens fa plantejar que segurament el què necessitem i volem ho pot tenir algú que està molt a prop nostre. Segurament algú té aquell producte i no el fa servir i te’l podria regalar o te’l pot deixar durant un període de temps mentre aquesta persona no el fa servir. Així doncs, el que volem criticar no és la publicitat en sí com a eina, sinó la finalitat amb la que s’utilitza, el missatge que rebem cada mil·lèsima de segon. Amb aquesta contrapublicitat, intentem reinventar, modificar el missatge i fomentar la reutilització dels productes i l’ús de la xarxa social com una eina molt vàlida i útil per desviar-se un xic de la corrent del sistema. Plantejar una alternativa de consum i de relació en aquesta societat de consum.


2a CONTRAPUBLICITAT

En la reflexió anterior, hem recordat una de les estratègies del sistema per generar consum, crear necessitats (així com el telèfon mòbil, per exemple). El motor del sistema és el consum, si aquest es para deixa de funcionar tot plegat. Per tant, supervivència al poder i del què es tracta és de crear constantment maneres de que els consumidors veiem diferències en els productes, veiem punts d’atracció, necessitats, característiques que ens agradin per tal de voler adquirir-los. I una d’elles és potenciar el valor afegit d’un cert producte o directament inventar-se’l i fer-ho creure. La publicitat ha perfeccionat molt les seves tècniques i ha descobert que és molt eficaç vendre estats d’ànim, sensacions, emocions, desitjos, somnis, identitats,… Ho podem veure amb els cotxes, els perfums. En aquesta contrapublicitat, el nostre punt de partida és acceptar que hi ha publicitat però volem anar contra corrent i anunciar el producte sense valor afegit, és a dir només vendre el producte i no una manera de ser, una manera de viure. Definir el producte per la seva funció, i fer que l’adquisició del mateix sigui per pura practicitat.

3a CONTRAPUBLICITAT
La intenció d’aquesta contrapublicitat és la d’alliberar d’informació tot un barri. Tal com comenta l’artista Oscar Ibrahim, la publicitat ens envolta i ens bombardeja amb missatges gràfics, nosaltres no podem escollir llegir-los, simplement ens envolten. Així mateix, la periodista Naomi Klein explica a la seva obra ‘No logo’ experiències d’alliberació de publicitat d’un barri. D’aquesta manera proposem empaperar amb un simple paper blanc tots els cartells publicitaris d’un barri amb l’objectiu que els altres elements que ens envolten preguin rellevància. Les persones amb qui ens creuem, els arbres, els animals, les escombraries, al capdavall la nostra realitat quotidiana. El fet d’esborrar els missatges sobre productes així com sobre estils de vida ens pot connectar amb la nostra realitat, amb les nostres vides, amb un espai que és veritablement nostre.

NOSOTROS, QUE TODO LO HEMOS TENIDO

Los expertos nos llaman la Generación Y. En este saco entramos todos los nacidos entre 1981 y 1992. Durante este tiempo la economía, la tecnología, los avances en salud e incluso las condiciones económicas crecen en todo el mundo a un ritmo vertiginoso. Muchos de nosotros nos beneficiamos de esto y hemos vivido con el confort: coches asequibles, vacaciones, televisión por cable e incluso escuelas privadas.

Fuimos los últimos en ver la Guerra Fría. Presenciamos la aparición de los Reality shows en la televisión. Nos tocó vivir el auge de Internet y la transición del DOS a Windows. Los teléfonos móviles, las videoconsolas y el entretenimiento portátil se nos puso a nuestro alcance.

Se dice de nosotros que somos una generación abierta a temas polémicos y a familias no tradicionales. Nos hemos identificado con alguna tribu urbana y, en general, somos poseedores de un pensamiento independiente a los cánones establecidos y creemos en la libertad de expresión en todos los ámbitos de la vida.

Aquí pues, dejo una pequeña pincelada de cómo lo externo, lo ajeno y lo desconocido se introduce en nuestras vidas y sin ser conscientes, nos las cambia. Qué tipo de cambio te produce sólo puedes decidirlo tu…

Les TIC... tic tac tuc.

Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)… un concepte que avarca un milió de temes totalment diferents, un concepte que afecta absolutament el nostre dia a dia, amb el que convivim constantment i que, encara així, ens costa de descriure.

La tecnologia és bona? És dolenta? Com tot, ho podríem resumir en dos grans clàssics.

- tot, portat a l’extrem, és dolent
- té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Fins aquí estem d’acord, ara bé... Què podem dir sobre les TIC?
videojocs, mòbils, radio, tele, i el gran supermón d’internet són algunes de les tecnologies del segle XXI. És amb allò amb que petits, joves, adolescents, adults, gent gran estan amb contacte directe constantment i de tot això se’n poden fer mil usos.

Jo personalment crec que són unes eines molt poderoses per al creixement i coneixement d’una persona. Que gran és que qualsevol dubte que tinguis amb un sol clic estigui resolt. Per a debatir això hi ha qui em diria que potser el que els teus dubtes sobre com fer una bomba casera també siguin resposos amb un sol clic no pot ser gaire bo. Cert, però no perquè la informació existeixi l’hem de fer servir. Vull dir que per exemple jo puc tenir un casc a casa i no per això aniré a comprar-me una moto.

Reconec però, que quan una persona està en una edat força vulnerable, com ara els adolescents, pot costar discernir entre la informació útil i aquella que deu ser xifrada. Però... tornem un moment a la qüestió del fer o no un bon ús d’aquestes, i ja posats, qui decideix això?
Jo puc considerar que comunicar-se pel messenger és bo perquè em permet saber dels altres i tenir una comunicació més fluida i amb més persones, però si no s’utilitza de la manera adequada pot provocar que la meva comunicació es torni totalment virtual.

En realitat TOT resideix en la persona, en les persones. És aquí on hem de treballar, deixant de banda totes les eines. Es clar que ens fan falta recursos, però hem de ser conscients que aquests no han de tornar-se una prioritat davant de amb QUI estem treballant. Perquè el plaer de la tecnologia resideix en compartir-la.

Així doncs m’arriscaria a afirmar que les noves tecnologies són eines a tenir en compte, amb les que hem de treballar i on ens hem de reciclar contínuament, però sense oblidar per a què les volem fer servir.

...Gràcies a la tecnologia podeu llegir això, ¿no?

Lo primero es lo primero...

Fins ara havia defugit de crear qualsevol cosa que quedés (públicament) registrada a internet. El penjar informació visible a tothom em fa respecte. És quelcom que queda sempre present i que pot ser jutjat en tot moment.
Ara, però, a la universitat ens conviden a crear un blog. Suposo que adaptar-te i aprofitar les noves tecnologies és inevitable.
Així doncs, i malgrat mai se m’ha donat excessivament bé posar per escrit allò que penso, sento i visc, intentaré treure profit de les noves eines!!

Perquè al cap i a la fi més important que la meta és el camí!